Harry Potter i el lífting- Crítica cinematogràfica
Una nova entrega de Harry Potter ha arribat a les sales de cinema. Una entrega esperada, doncs és la darrera però el desenllaç es farà esperar fins Juliol del 2011, diuen. Així que els fans poden anar fent boca amb aquesta nova pel·lícula i dic nova amb tot el pes de la consciència. Nova? Sí. Nova. Nou director, nova productora i vells coneguts, ah menys mal! Sí vells coneguts i velles trames però nous escenaris que s’agraeixen i donen grandriloquència a la historia i belles natural a la pel·lícula a la que als tons grisos i blavosos característics del films s’afegeixen paisatges onírics i lànguids representatius de la bellesa dels món de Harry Potter. Un mon de fades, follets i llegendes del Nord d’Europa.
Els nois creixen, les necessitats també, la trama s’enriqueix però perd fantasia en pro d’un realisme més notable: els nois són adolescents i comencen les papallones a l’estómac: s’enamoren, senten passió, por, gelosia... són més humans en definitiva malgrat el seu costat “especial”, màgic. Els efectes també es fan grans: més acció, més velocitat, més violència. Els seus aliats: bons i dolents segueixen al peu del canó. Paradoxalment el temps no passa per ells com ho ha fet pels tres protagonistes, notablement, els grans segueixen grans però ben conservats (un avantatge de pertànyer al món màgic suposo o de traficar amb gripaus i cargols, sempre tens potingues per mantenir-te jove a l’abast).
El nou director i la nova productora han deixat petja en la nova entrega. Així el film ha crescut de la mateixa manera que els seus protagonistes i deixa de tenir una estètica més “Disney” per tenir quasi una estètica més “Màarix” com si diguéssim. Així. El públic que ha crescut amb els nostres herois màgics han vist que poden seguir sense cap mena de vergonya donant suport als amics de Hogwarts perquè tant l’estètica com el guió han crescut també tal i com ho indica l’edat mínima recomanable per als espectadors. Un nou escenari, nous reptes i noves actituds, en definitiva: avançar. La història avança i això és molt important i definitiu i també és coherent amb la imatge dels protagonistes i les històries en que es veuen immersos. Una bona proposta més per adults i joves que per menuts però és clar tots creixem. Una bona estona, entretinguda malgrat algunes errades de guió (no sé si del llibre-reconec que no els he llegit-) però sense cap importància en el resultat global que configura una aventura entretinguda i ben explicada tant pels seguidors com pel públic nou (si és que encara queda algú que no sàpiga de què va tot aquest rotllo màgic).
Qualificació *** i ½ estrelletes màgiques (d’una maneta)
Títol: Harry Potter y las Reliquias de la Muerte (parte 1)
Títol original: Harry Potter and the deathly hallows. Part 1
Any: 2010
Duració: 146 mins.
Nacionalitat: Regne Unit
Gènere: Aventures
Director: David Yates
Guió: Steve Kloves. Basat en el bestseller de J.K. Rowling
