Un bloc dedicat a la cultura diària, tot allò que llegim, tot allò que veiem, visitem o escoltem. Una opinió personal amb ànim constructiu i cultural.

dilluns, 27 de setembre de 2010

La Mercè 2010, Un esclat de llum, color i magia enmig del temporal gris de la crisi

Han acabat les festes de Barcelona però el record d’aquests dies el duran amb ells 1,4 millions de visitants.
En temps de crisi tots ens hem d’estrènyer el cinturó i els “de dalt” també ja que han de donar exemple. Les fetes de la Mercè d’enguany tampoc s’han lliurat del “tijeretazo”: han durat menys dies i s’han celebrat menys actes que en altres edicions però no s’ha notat gaire: han actuat artistes d’arreu i han ofert als visitants uns dies  amb una programació farcida d’espectacles plens de llum, màgia i color en els que la crisi ha quedat “aparcada” a casa durant una estoneta.
Concerts de gom a gom, espectacles infantil a vessar, espectacles nocturns on no cabia ni una agulla i un Piromusical, com a colofó, multitudinari. En resum, un èxit “abaratit” però efectiu.
Divendres al vespre va ser una meravella. La cita era “quan es fa fosc”, amb aquestes paraules les expectatives eren altes, afegint  l’encant del lloc que era impagable (el Parc de la Ciutadella) i sí, és cert, era impagable; era gratuït. Si durant el dia els més menuts van veure´s aclaparats amb tantes activitats i tantes emocions quan es va pondre el sol va ser el torn dels joves i adults als que els esperava una increïble vetllada d’espectacles increïbles: ballarins voladors, jocs de làsers i música que semblava que responien al joc dels focs d’artifici que hi havia a la mateixa hora a la platja. Per aquí pam i per allà pum. En un moment tot el cel era llum, color i música. La fantasia era la reina de la nit i seduïa a tots els presents. Una fantasia que va fer possible, per mitjà de la tècnica, convertir l’estàtua de la cascada del Parc de la Ciutadella en mil i un escenaris diferents als que una música representativa els feia el compàs.

I el fi de festa?, quin fi de festa!. Alguns diran, el mateix de sempre. Sí, però cada any és especial i aquest any també ho va ser. La màgia del Piromusical és que t’emociona de totes totes, tant si el veus en directe com si el veus per la televisió (en el meu cas el veia “dual” a la tele i per la finestra, en la llunyania). Felicitats a tots els que han fet possible, un any més, que malgrat un pressupost més modest, els ciutadans puguem gaudir de la festa al carrer i ens puguem oblidar dels mals temps per uns instants tot gaudint de la llum, el color, la música i el caliu d’aquestes festes que tan ens agraden on tradició i modernitat ens agermanen. I per molts anys!

© Text  per Carme Folch (cfolcat@yahoo.es)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada