BRIGHT STAR-Crítica cinematogràfica

BRIGHT STAR-Crítica cinematogràfica

Una nova proposta de la directora de El Piano en aquest llargmetratge que ella mateixa ha escrit i ha dirigit. L’empremta de Campion és força patent en la seva obra tant en el ritme lent i compassat, de vegades un pèl massa accentuat, com en les estampes visuals que ens ofereix de la campanya anglesa a començaments del segle XIX.

La història es situa en les poblacions rurals de les rodalies de Londres el 1818 on una noieta, Fanny Brawne, que es guanya la vida com a cosidora, més aviat modista, ja que ella sola es fa els vestits que després llueix en festes i ocasions especials, amb els que deixa bocabadats a la societat anglesa puritana i molt conservadora. Ella sempre és el toc especial de les festes pel que té un bon nombre de d’admiradors amb qui omple el seu carnet de ball. Llavors coneixerà el seu veí, John Keats, el famós poeta anglès, que aleshores contava amb 23 anys. A Fanny el noi li sembla un petulant a l’igual que el seu amic i Keats la veu com a una noieta extravertida i elegant, una noieta diferent, una perla, vaja, de la que se’n enamora perdudament tot i que li sembla força frívola e impertinent. Però mica en mica el poeta queda atrapat en la teranyina de l’amor i la coqueteria de la noieta. Ella també es va sentint cada cop més atreta per ell, fins el punt d’interessar-se per la poesia a la que fins el moment no li donava cap importància ni es molestava a entendre-la, i li demana a Keats que li ensenyi tot el que sap sobre l’Ars poètica. LA relació seguirà i es convertirà en una gran passió torbadora per tots dos que s’agreujarà amb la greu malaltia que contrau Keats.

L’argument és d’allò més típic potser per alguns. La noieta frívola que veu el noi arrogant i quan veu que és tan tendre i curós amb el seu germà perd la seva cuirassa i se’n enamora bojament com ell d’ella i al final del tira i arronsa i de la tragèdia l’amor sempre triomfa, bé ja veurem com. És interessant aquest cine d’autor ja que ens permet canviar del cine més comercial al que estem avesats i desconnectar de les “xorrades” (amb perdó)  que ens fan empassar per la TV a diari. 

És un bon parèntesi tot i què, val a dir, que el canvi és brusc: el ritme lent de la cinta i els costums i ritme de l’època que tan bé traspassa. Està molt ben ambientada, els decorats i fotografies són un regal pels ulls i  molts fotogrames semblen autèntics quadres de museu. A més és una gran ocasió per veure una pel·lícula que ens acosta a la figura del gran poeta anglès tant a la seva vida (el film conté grans dosis biogràfiques) com a la seva obra, ja que es reciten els poemes més coneguts i s’intenta fer veure a l’espectador la dificultat del món creatiu i de l’art més pur i elevat de tots; la poesia (o això pensava Keats tot i que no era gaire partidari de les normes).

És molt recomanable i més si us agrada la literatura, en especial la poesia, o si volen gaudir d’un film a ritme lent però que permet recrear-se amb les vistes i amb una actuació molt ben treballada i una direcció i música molt acurades.

Qualificació: ****

Fitxa tècnica

Direcció: Jane Campion

Guió: Jane Campion

Durada: 119 mins.

Gènere: Drama

País: Regne Unit, Austràlia

Any: 2009

Web Oficial: http://www.brightstar-lapelicula.es/

Intèrprets: Abbie Cornish (Fanny Brawne), Ben Whishaw (John Keats), Paul Schneider (Sr. Brown), Kerry Fox (Sra. Brawne), Edie Martin (Toots), Thomas Brodie-Sangster (Samuel), Claudie Blakley (Maria Dilke), Gerard Monaco (Charles Dilke), Antonia Campbell-Hugues (Abigail), Samuel Roukin (Reynolds).

© Text per Carme Folch (cfolcat@yahoo.es)