EL RETRATO DE LA SEÑORA CHABURQUE, de Jeffrey Ford (2002)
A la portada hi ha escrit: Una fábula. Una pesadilla. Una visión. Un misterio i és ben cert.
Quina gran obra!. Vaig donar amb ella per casualitat, no coneixia l’autor però el títol m’era familiar. De fet l’autor no se’n amaga i juga amb això: la intertextualitat: j a ala primera pàgina trobem com el mateix narrador, un pintor ara reciclat com a retratista per sobreviure en l’Amèrica de finals del segle XIX, al·ludeix a la “recent” novel·la escrita per Oscar Wilde el retrat de Dorian Gray, un text i un artista contemporanis del nostre protagonista el pintor Piambo, descendent dels grans mestres italians del Renaixement.
Un artista que viu els moments de crisi i de debat sobre l’art, una temàtica també present en l’època on sorgiran noves tendències artístiques i noves concepcions de l’art i la seva finalitat ja sigui merament plàstica, decorativa o bé pedagògica o de denúncia, (recordem el cas de l’aparició de la noció de l’Art pour l’art a França o la revolució artística proposada per Baudelaire per exemple). En la plasmació d’aquesta problemàtica real i patent en l’època en aquesta situa l’acció, el seu autor, es demostra un gran coneixedor de la literatura, com corrobora el seu currículum que el presenta com a professor de literatura i escriptura en el Brookdale Community College i autor d’altres obres literaris en les que la temàtica de la fantasia, la imaginació i l’humor i són presents, així com el teixir histories dins d’històries com passa en l’obra que ens ocupa.
El nostre artista es veurà en la dificultat de pintar un retrat a una misteriosa dama amb la condició que la pinti sense veure-la. Només podrà sentir la seva veu i escoltar les històries que ella li expliqui sobre la seva vida per que el pintor es faci una idea mental de la dama en qüestió i així fer-li el retrat més precís possible, pel que rebrà una molt important suma de diners. És precisament aquesta ambició artística la que durà a Piambo a acceptar el repte i pel qual es veurà immers en continues situacions de perill i embolics. La confusa situació en que viu immers el protagonista: temps de canvis socials, artístics, politics i econòmics en la Nova York de finals del XIX es veurà agreujada per aquest turbulent encàrrec i la successió, al mateix temps, d’unes morts misterioses.
L’artista aviat veurà que no és només ell qui ha sucumbit a la temptació de tant suculent, i pervers, encàrrec, els seus predecessors i amics també van córrer aquesta sort sense grans èxits. Piambo haurà de decidir salvar la seva vida i art tot i continuar pintant allò que no li agrada o sacrificar-se per l’art i aventurar-se a acabar aquest encàrrec tot les amenaces i les conseqüències que se’n derivaran d’aquesta temerària decisió. L’art o la vida. O com triar totes dues i sortir indemne? Veurem com acaba tot això....
Un llibre que em va caure a les mans per casualitat i que trigaré molt de temps a oblidar. Un realisme màgic que atrapa amb una prosa fluida i uns personatges molt ben construïts que destil·len misteri i angoixa. Com diu el títol del primer capítol: “un buen trabajo”. Així, simplement, simplement es podria definir aquesta novel·la de Jeffrey Ford, un mestre que coneix els mestres i el lector això ho nota i ho agraeix. Una crítica a l’art a través d’una obra d’art on l’art es transforma en vida. “Un buen trabajo”, senyor Ford i una gran troballa que t’atrapa des de la primera plana i no et deixa fins el final.
Ford, J El retrato de la señora Chaburque (The portrait of Mrs. Chaburque). Barcelona: La factoría de ideas, 2010. Primera edición. 310 pàgines.
© Text per Carme Folch (cfolcat@yahoo.es)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada