"La Llibrería"
Novel.la escrita per Penélope Fitzgerald, editada en 1978 i finalista del Booker Price.
L’argument és senzill, una història quotidiana de la lluita d’una dona per establir-se en un petit poblet d’Anglaterra on pretèn obrir una llibreria. Aquest projecte li suposarà una ardua lluita per tots els factors externs que hi juguen en contra: necesita un prèstec del banc però és una dona sola i sense gaires recursos amb els que avalar aquest prèstec i a més, l’edifici que vol reconvertir en llibreria, un antic edifici abandonat que, per més INRI, està embruixat, hi ha un esperit que hi ronda fent malifetes fet que el projecte ja es presenti com a fallit des d’un bon començament.
Si tot plegat son un munt de dificultats que harà d’afrontar la protagonista, Florence Green, a més cal sumar la seva brillant iniciativa de vendre en la llibreria del poble, ja estigmatitzada per tots els factors mencionats, una polémica edició de Lolita de Nabokov, cosa que acabarà de donar el cop de gràcia al negoci. El petit poblet coster conservador es revoluciona definitivament per les pensades d’aquesta doneta fantasiosa i somiatruites. Una valenta, una lluitadora que fa front a tot per tal de tirrar el seu somni endavant, un exemple de coratge i... ingenuitat, naivitat, fantasia i fins i tot estupidesa, com ella mateixa quasi acaba reconeixent al final. Una lluita contra uns molins de vent que al final li van passar factura, el títol podria ser “Crónica d’una mort anunciada”, tot i que la novel·leta té l’extensió suficient per no arribar a cansar ha sigut, al meu parer, concebuda una mica “en calçador”. Si bé, als amants dels llibres els farà gràcia de llegir un sobre llibres (l’encant de la metaliteratura) sobre una noia que intenta obrir-se pas a les dificultats i obrir el seu propi negoci en un lloc on precisament un negoci com aquest és el que menys falta fa (una llibreria, ara o llavors, no és el millor dels negocis i menys en un poblet pesquer de gent conservadora i antiquada).
La novel·la és un cant a l’idealisme i a la iniciativa, una reivindicació de l’esperit lluitador i valent de les dones (i més tenint en comte l’època i el lloc on passa l’argument), però, alerta! Amb un toc d’atenció final que fa tornar a tots els cervellets plens d’ocellets de nou a tocar de peus a terra i a enfrontar-se a la dura realitat. Els llibres és un detall de l’autora, amb el que ens traspassa el seu amor per la lectura i per l’escriptura i a més li serveixen d’excusa per a bastir aquest relat però si en comptes de La llibreria hagués sigut La floristeria es de suposar que la historia hagués tingut el mateix final ja que en aquest poble com no venguessis barques, botes de goma, Pescanoves o Biblies em sembla que ho tindries magre de totes, totes. Una alentia i una inciativa lloables en una joveneta a finals dels anys 50 però fins i tot la literatura ens demostra la duresa de la vida. No és Heidi, però tampoc en fem un drama. És justa i coherent, tot i el fantasma que fa d’arbre de Nadal, adorna, destorba però si no hi fos també l’argument hagués estat correcte.
La prosa no és difícil però de vegades el lector queda un pèl confós, costa d’entrar-hi degut a certes descripcions un pèl tedioses i certs tecnicismes que fan que l’atenció del lector es dispersi i es perdi en certs passatges i amb l’entrada de certs personatges o la referència a aquests, uns salts de vegades vertiginosos que caldria salvar més subtilment però en general la novel·leta és podria embolicar amb un llaçet i regalar a totes aquelles jovenetes que tenen intenció d’obrir un negoci del ram (com la nostra protagonista Florence Green o la que subscriu) perquè gràcies a la novel·la veuran la llum i s’esvairan els romanticismes, i tot plegat sense l’ajuda de cap fantasma.
Títol: La librería | Autor: Penelope Fitzgerald | Editorial: Impedimenta | Traducció: Ana Bustelo | Pàgines 192 |
© Text per Carme Folch (cfolcat@yahoo.es)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada